MÉS DIES QUE LLONGANISSES

En la teoria, per descomptat, tot sembla molt fàcil. Però en la pràctica les coses es compliquen per moments. Ara que l'oratge que convida a passejar amb les bicicletes, anar a fer-se una cerveseta amb els amics o a córrer pel riu, vegem que el dia, que teòricament sembla més llarg, se'ns queda curt.

Davant d'esta situació, un desficaci de decisions, on vols fer-ho tot i et falten hores per a arribar a la meitat, apareixen noves filosofies com el mindfulness. Estes expliquen la necessitat d'exercitar la ment amb per a gaudir cada instant. Jo m'esforce en practicar però entre un pensament i un altre apareix la veu en off de ma "uela" que remuga:

-Deixa't estar de bovades, que hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres.

I vostés vos preguntareu: 'què tenen a veure les llonganisses amb això del mindfulness?'

Doncs, tot i res!, perquè les coses han de fer-se sense tindre pressa: de vegades és millor esperar que actuar sense coneixement. Ací el trellat té molt a veure i si tu eres d'aquells que el nervi primaveral aclapara i et mors per dur endavant tots els plans, respira, sigues pacient i busca quin d'ells són el que has de deixar per demà.

Este consell que ens ve de la mà de la llengua, té darrere un bon cabàs d'anys: antigament les famílies tenien provisions al rebost de casa, aliments en conserva que abastien als membres de la família al llarg de tot l'any.

Segons esta filosofia slow valenciana -feta tendència- barrejada amb el consell que ens proposa ma "uela", marquem al calendari les coses vertaderament importants i deixem les angoixes de costat.

En la teoría, por supuesto, todo parece muy fácil. Pero en la práctica las cosas se complican por momentos. Ahora que el tiempo invita a pasear con las bicis, ir a tomar una cervecita con los amigos o a correr por el río, vemos que el día, que teóricamente parece más largo, se nos queda corto. 

Ante esta situación, un disparate de decisiones, donde quieres hacerlo todo y te faltan horas para llegar a la mitad, aparecen nuevas filosofías como el mindfulness. Éstas explican la necesidad de ejercitar la mente para disfrutar de cada instante. Yo me esfuerzo en practicar pero entre un pensamiento y el siguiente oigo la voz de mi abuela que masculla:

-Déjate estar de bobadas, que hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres.

Y ustedes se preguntarán: '¿qué tienen que ver las longanizas con eso del mindfulness?

¡Pues todo y nada!, porque las cosas han de hacerse sin prisas: a veces es mejor esperar que actuar sin conocimiento. Aquí el trellat tiene mucho que ver y si tú eres de esos a los que el nervio primaveral desborda  y te mueres por llevar adelante todos los planes, respira, sé paciente y busca cuales de ellos podrías dejar para mañana. 

Este consejo que viene de la mano de la lengua tiene un cabàs de años: antiguamente las familias tenían provisiones en la despensa de casa, alimentos en conserva que abastecían a los miembros de la familia durante todo el año.

Según esta filosofía slow valenciana -hecha tendencia- mezclada con el consejo que nos propone mi "uela", marquemos en el calendario las cosas verdaderamente importantes y dejemos las angustias de lado.